 |
| Foto meua |
Vaig presentar aquest relat al III Concurs de Microrelats de Godella. La decisió del jurat ja ha estat feta pública, i el meu relat no ha estat triat per a formar part del llibre amb tots els seleccionats. Tanmateix, no volia que restés inèdit, i per això ara el publique al meu blog. El protagonista és real, i va morir atropellat per un cotxe, ara farà un any. Aquest relat està dedicat, sobretot, a la seua memòria.
Van Gogh
Van Gogh és pèl-roig
i, com el pintor, sembla una mica boig. Ell és un gat d’aquells que abans
s’anomenaven de pallissa. Ha viscut en una casa gran, al corral, sense
barrejar-se mai amb els humans.
De sobte, tot ha
canviat. Els amos s’han mudat de casa, i ell s’ha vist al carrer. Ha guanyat la
llibertat, però ara haurà de guanyar-se la pitança, que abans li venia sense
haver de fer res.
Al principi ha estat
difícil, sortejant vehicles i persones, però al remat ha trobat una comuna als
afores del poble, on una dona els alimenta. Ha anat guanyant seguretat, ha
aprés a relacionar-se amb els seus congèneres, i fins i tot, ha fet un munt
d’amics. Ara a la vellesa ha conegut el sexe...
Ben aviat hi haurà
més Van Goghs a la comuna!
14/07/2017
***
 |
| Foto meua |
Us pose la primera versió del relat, de la que vaig haver de treure quaranta paraules, per ajustar-me a les cent que demanaven les bases del concurs.
Espere que us agrade.
© Francesc Arnau i Chinchilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada