 |
| Diada 2017 (Imatges de Google)
Després de més d'un any sense publicar al Diari digital "La Veu", aprofitant el moment històric que estem vivint amb la convocatòria del Referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, he tornat a voler manifestar la meua opinió sobre el procés. Ací teniu el meu primer lliurament:
Sobre
el procés (I)
“...que tot està
per fer i tot és possible.”
.-MIQUEL MARTÍ I
POL-
Tenia ganes de tornar a publicar al “Diari La Veu”, i
després de més d’un any de la meua darrera col·laboració, aprofitant el moment
que estem vivint amb el procés d’autodeterminació de Catalunya, m’ha donat un
motiu per a tornar a escriure al Diari. He llegit tantes opinions (gairebé
totes en contra) que he decidit trencar el meu silenci.
En primer lloc, vull deixar clar que, en la meua opinió,
tot ha estat provocat per la inòpia política del govern del Partit Popular
(PP), i la manca de diàleg del seu president, i alhora també del govern
espanyol, Mariano Rajoy.
Cal recordar que la reforma de l’Estatut de Catalunya, de
l’any 2.006 va estar aprovada per les Corts catalanes, i també pel Congrés dels
Diputats i pel Senat de l’Estat espanyol. Després de totes aquestes mostres de
conformitat, va ser referendat pel poble català per més del 70 % dels votants.
Aleshores, el PP (minoritari a Catalunya), va engegar una
campanya en contra de la reforma de l’Estatut, i jo diria que també del poble
català, doncs, es va atrevir a fer boicot als productes catalans en mitjans de
comunicació públics, com ara Telemadrid. Això pense que és una cosa gravíssima,
doncs he vist amb els meus propis ulls, com els cambrers d’alguns restaurants
m’oferien cava valencià quan els hi demanava una ampolla d’aquell líquid que
tant m’agrada. Jo els contestava que em mostraren la carta, i ja triaria el que
més m’agradés. Si volen fer boicot, que no siga amb els meus diners... La
veritat és que pense que aquesta actuació és força greu, sobretot tenint en
compte que estava en marxa la campanya de Nadal, on tot el cava català va estar
boicotejat pertot arreu de l’Estat. D’això sembla que ara ningú no se’n
recorda.
Però això no va ser el més greu. El PP, a més a més, va
denunciar la reforma de l’Estatut al Tribunal Constitucional (TC), després de
fer campanya per tot l’Estat arreplegant signatures, i els seus “amiguets” el
van declarar anticonstitucional (faltaria més!). Hi ha algú que avui en dia
crega en allò de la separació dels poders? Els membres del TC estan anomenats a
dit pels partits majoritaris, i ningú no mossega la mà que li dóna el menjar.
Aquesta decisió del TC va fer el mateix efecte envers el
poble català que apagar un incendi amb benzina, o posar la mà al vesper...
Trieu la metàfora que més us agrade.
Davant de la convocatòria del referèndum, que per cert,
estava al programa dels partits que composen el govern català, el govern
d’Espanya ha agafat l’estratègia de judicalitzar el procés, sobretot pensant en
que la Justícia està en mans dels seus “amiguets”. Han anat augmentant la seua
pressió a càrrec de la Fiscalia de l’Estat, i també dels mitjans de comunicació
que han fet pinya en aquest assumpte, des de “La Razón” fins a “El País”, i des
de Antena 3 a la Sexta. En aquest cas no hi ha colors!
La Fiscalia ha lliurat cartes als funcionaris, i també
als més de 700 alcaldes que van signar la seua adhesió al procés, citant-los a
declarar, amb la possibilitat de detenir-los si no compareixen. També han
lliurat les ordres oportunes als Mossos per a fer complir la suspensió de les
Lleis de Referèndum i de Transistorietat, que va fer ipso facto el TC, en quan van ser promulgades pel govern de
Catalunya.
És l’estratègia de la por, però em sembla que s’han
equivocat, de totes totes, si creuen que així van a poder aturar el procés.
I ara , per acabar aquesta primera entrega, una reflexió,
malgrat que semble una boutade. Pense
que el lema de les manifestacions sobre els atemptats dels jihadistes: “NO
TENIM POR!”, ve ara que ni pintada per a les dates que encara han de passar i
hem de patir...
***
15/IX/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
Ací podeu llegir l'article al Diari "La Veu":
|
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada