Cartell del Referèndum |
Ací teniu la segona part del meu article sobre el procés, publicat al Diari "La Veu". Ben aviat publicaré la darrera, espere que abans de la consulta.
Sobre
el procés (II)
“Si nosaltres
callem, qui parlarà?”
.-MIQUEL MARTÍ I
POL-
Sobre el procés que estem vivint, he escoltat molts
comentaris de la gent al bar, al carrer, al metro, etc... dient: “A mi em dóna el mateix, si volen que se’n
vagen”, i d’altres frases per l’estil. Però, jo pense que això no és tan
banal, Catalunya no és el mateix que qualsevol autonomia de l’Estat, i dic açò
sense menysprear ningú. Reconec que no vull que se’n vagen (de manera egoista, és
clar).Tanmateix, estic convençut de que tenen tot el dret a decidir què fan, i
més encara quan han rebut mostres de
rebuig i d’incomprensió pertot arreu de l’Estat espanyol.
Pense que Catalunya és el veritable motor de l’Estat
espanyol, sobretot en les principals activitats econòmiques (Industria,
Tecnologia, Turisme...), i de fet representen més del vint per cent del total.
Un motor que, si deixés de funcionar, no puc ni esbrinar les conseqüències que
això comportaria per a la resta. La davallada del PIB espanyol, de ben segur
que seria espectacular. No vull ni pensar-ho...
Davant de tot aquest panorama que ens espera, si ningú no
li posa remei, el govern de Rajoy, mitjançant una Ordre ministerial de Montoro,
fa pocs dies li ha donat un ultimàtum a la Generalitat, amenaçant-los en assumir
els pagaments dels funcionaris i dels proveïdors, aplicant l’article 155 de la
Constitució espanyola, per la via de servei. Suspendre l’autonomia sense
dir-ho... El govern català ha presentat un recurs al Suprem, que ha estat
acceptat a tràmit, però això no ha suposat la suspensió cautelar de l’Ordre.
Com es pot veure, la vara de mesurar no és la mateixa, doncs, les lleis que va
aprovar el Parlament de Catalunya (del Referèndum i de Transistorietat), van
ser suspeses en poques hores...
D’altra banda, estan desplaçant al territori català
policies d’altres regions. Estan escorcollant impremtes per trobar material de
propaganda del referèndum, clausurant webs, prohibint anuncis, fent registres,
sense cap ordre judicial, als diaris i a les empreses del sector de publicitat
i de missatgeria, passant-se per l’entrecuix totes les garanties, la llibertat
d’expressió, etc., cercant com a bojos on estan les urnes i les paperetes. A
més a més, estan amenaçant en posar en marxa mesures més greus, com ara,
empresonar els dirigents catalans més significatius. Avui mateix, dia 20 de
setembre, han escorcollat les dependències de la Conselleria d’Economia de la
Generalitat, així com la d’Afers Exteriors, i la de l’Agència Tributària
Catalana, i han procedit a detenir catorze alts càrrecs d’aquests departaments,
alhora que han expropiat material informàtic i propagandístic. La gent ha
sortit al carrer, mentre que a hores d’ara, els cossos de seguretat estan davant
de la seu de la CUP, esperant l’ordre judicial per procedir a l’escorcoll de
les dependències del grup polític. Tot
és com un mal somni, les urnes són antidemocràtiques, mentre que els
escorcolls, les amenaces, les prohibicions, la censura i el retall de les
llibertats és la Democràcia. Tot és com el món a l’inrevés!
Puigdemont, Junqueras, Ada Colau i la Forcadell, van
lliurar una carta al Rei i a Mariano Rajoy, comunicant-los que ajornarien el
Referèndum, si ells el pactaven, però van rebre la mateixa contestació que
sempre: “Nosaltres tenim raó, i el referèndum és il·legal per
anticonstitucional!”.
Les darreres notícies no poden ser més negatives, amb la
intervenció del finançament de la Generalitat, i el ,més recent dels Mossos
d’Esquadra, a càrrec de la Fiscalia General de l’Estat, que ha nomenat el nº 3
del Ministeri de l’Interior (un coronel de la Guàrdia Civil en actiu) per
coordinar els cossos de seguretat (policies). Aquesta ha estat la darrera acció
de l’Estat espanyol per a impedir que la gent vote l’1 d’octubre...
Tot açò és el que hi ha fins avui. Demà potser que la
situació siga encara més greu... I ara ve la pregunta del milió: “Què passarà després de l’1 d’octubre?”
Si potser, la contestaré ben aviat, a la darrera entrega
d’aquest article.
***
25/IX/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
Ací el podeu llegir a l'edició del diari digital "La Veu":
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada