"L'estafa electoral" (article a "LA VEU")

"Els candidats del 20-D" (Imatge del Google)

L'actualitat mana, i res més actual que la imminent convocatòria de noves Eleccions Generals, després de que els partits no han estat capaços (després de més de quatre mesos de negociacions) de posar-se d'acord per donar-li viabilitat a cap govern, per dur a terme el que els electors havien manifestat a les urnes.  

En aquest article explique la meua opinió al respecte. Espere que us agrade:

L’estafa electoral

  

S’ha acabat de nou el termini per formar govern, i el rei ha anunciat que no li encomanarà a ningú dels candidats que ho intente, ja que li han manifestat que cap d’ells compta amb el recolzament suficient per a ser envestit.

Els partits, sembla que no saben pactar, i cadascú tan sols vol fer veure que els altres tenen la culpa del fracàs. La veritat és que així no es pot anar enlloc.

Aquestes són les meues preguntes, que li trasllade als partits polítics:

Ara què voleu?

Que votem uns altres?

Que canviem el sentit del nostre vot?

Doncs, no!

Tan sols pot passar que hi haja una gran abstenció, i que aquesta siga la causa principal de que els resultats electorals siguen diferents dels anteriors, i això suposa gairebé una estafa als electors.

Els principals partits de l’Estat han fet açò en aquets darrers quatre mesos:

PP: Immobilisme total del seu líder Rajoy. Tanmateix, els altres membres del partit, ni tan sols l’han intentat substituir.

PSOE: Han fet un pacte amb C’s (Ciudadanos), però han fugit de fer una coalició d’esquerres (amb Podem, Esquerra Unida i les Candidatures d’Unitat Popular), sobretot perquè pensen (no sé si amb tota la raó del món) que Podem els va a fagocitar.

C’s: Semblen els més tolerants del món... Tan sols li posen pegues a pactar amb Podem.

PODEM: La veritat és que han estat sacsejats per gairebé tots els mitjans de comunicació de l’Estat, i ja han fet prou en aguantar el tiró. Ara han llençat la notícia d’una possible coalició electorat amb EU, en el cas d’anar a unes noves eleccions. També han dit que no pactarien mai amb Ciutadans.

Els altres partits (Democràcia i Llibertat, PNV, Compromís, EH Bildu, Esquerra Republicana, etc...) no són determinants, encara que ens sàpiga malament, i no poden decantar per sí mateixos cap un costat o l’altre el sentit dels pactes, com va quedar palès amb el darrer intent de Compromís de fer el “Pacto del Prado”, una reedició a nivell estatal del “Pacte del Botànic”, i tant el PSOE com “Ciudadanos” el rebutjaren.

Així doncs, podem dir que, si no hi ha sorpresa d’última hora, a l’estil del que va passar a Catalunya (cosa aquesta que sembla improbable), el rei signarà el decret de dissolució de les Corts el proper 3 de maig, i automàticament quedaran convocades les properes Eleccions Generals pel 26 de juny, una espècie de segona volta. Cal dir que, aquesta repetició de les eleccions, com ha manifestat el mateix Patxi López, president del Congrés, pot generar frustració i cabreig en la ciutadania, alhora  que veurem quines novetats ens ofereix. Noves coalicions, nous candidats, o més del mateix. Sí és així, tot aquest autèntic muntatge teatral dels darrers mesos, haurà estat un dels majors fracassos de la democràcia espanyola i, a més a més, ens costarà un dineral de les nostres butxaques, que són de les que s’omplen les arques de l’Estat.

27/IV/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

"Eleccions del 20-D" (Imatge de Google)

Ací podeu llegir l'article al diari "La Veu":

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/7159/lestafa-electoral

***

"Els papers de Panamà" (article a "LA VEU")

Imatge del Google

Ara li ha tocat als "Papers de Panamà", un tema del que s'està parlant al llarg de tot el mes, i del que no han restat immunes polítics, artistes, empresaris... Tota la "jet-set" de tot arreu del món està salpicada per aquest escàndol que ha costat dimissions de ministres (fins i tot espanyols, que no és gens corrent). L'actualitat mana... 

En aquest article explique la meua opinió al respecte. Espere que us agrade:

Els papers de Panamà

 "L'or circula perquè té valor, però,

els diners tenen valor perquè circulen."

-KARL MARX-

Els darrers dies s’ha revifat als mitjans de comunicació, el tema dels papers de Panamà, conforme van donant-se a conèixer noves filtracions sobre els implicats en aquest cas.

Tot va començar (com sol passar en aquests assumptes) amb un missatge anònim que va rebre el diari alemany “Süddeutsche Zeitung” fa més d’un any. El missatge que deia més o menys: “Hola, sóc John Doe, tinc algunes dades. Els interessen?”, va estar completat amb tot un reguitzell d’informacions en diferents lliuraments, que en total han ocupat 2,6 Terabytes. Segons el rotatiu alemany, és la filtració més gran de la història del periodisme, i per això, van decidir compartir tota aquesta autèntica allau de dades amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICI), que agrupa 376 professionals de més de cent mitjans de comunicació de tot el món, amb el propòsit de contrastar-les i verificar la seua autenticitat.

A principis d’aquest mes d’abril, el despatx panameny Mossack-Fonseca, que es dedica a la creació i manteniment d’empreses “offshore” (vocable anglès que vol dir literalment “ultramar”, però que s’utilitza per designar a les empreses pantalla creades als paradisos fiscals), va denunciar que la seua base de dades havia estat manipulada per agents externs, i a l’endemà es va posar en marxa la publicació de totes les informacions de que disposaven  els mitjans de comunicació del Consorci internacional que hem esmentat abans (ICI). Al mateix temps, la Fiscalia panamenya es va posar a investigar els possibles actes delictius del cas, i totes aquestes circumstàncies van fer que esclatés l’escàndol a nivell mundial.

Imatge del Google

Des de llavors, cada dia estan sortint a la llum nous implicats en totes aquestes pràctiques que, si no són il·legals en tots els casos, són quant almenys contràries a l’ètica, sobretot quan estan realitzades per dirigents polítics, que per altra banda ens pontifiquen als ciutadans de a peu. Esportistes d’élite, artistes, així com molts empresaris i financers dels més importants del món, estan apareixent també dia rere dia a les informacions, com a clients del despatx Mossack-Fonseca, i també estan implicats en aquestes pràctiques un munt de bancs dels més importants del planeta, entre els que podríem destacar HSBC, amb més de 2.300 empreses opaques, Credit Suisse, Landsbanki, Rothschild Trust, etc. Sobretot són sucursals de bancs que tenen la seua seu a Luxemburg, Guernsey, Suissa i Jersey. 

Les dades dels papers de Panamà afecten a més de 200.000 empreses “offshore” creades entre 1977 i 2015 per aquest bufet panameny, que cobra als seus clients 100 euros anuals, però el més greu és que aquest assumpte podria ser tan sols la punta de l’iceberg, doncs, la firma Mossack-Fonseca tan sols és un dels nombrosos despatxos que es dediquen a aquestes activitats en aquell país i, a més a més, estan tots els altres paradisos fiscals, que són una còpia de Panamà en aquestes qüestions, com ara Gibraltar, Liechtenstein, Andorra, Mònaco, Luxemburg, Illes Verges, Bahamas, Seychelles, etc..  

Els darrers casos que han aparegut ens demostren que els paradisos fiscals treballen de forma mancomunada, però la pregunta més important que ens podem fer és: A qui interessa que no desapareguen? La resposta és obvia; existeixen perquè els interessa a les minories polítiques i econòmiques, en una paraula, als poderosos.

Els que perdem som els de sempre. Al reduir-se la recaptació, els Estats han de castigar les rendes del treball i del consum, així com retallar els mecanismes de protecció social (Sanitat, Educació, etc.) i també la inversió productiva.

Per posar un exemple de tota aquesta injustícia que s’està produint a nivell fiscal, cal dir que a l’Estat espanyol es calcula en 144.000 milions d’euros, que es diu molt prompte, els capitals que es troben als paradisos fiscals.

El darrer cas del ministre Soria (que per cert sempre m’ha semblat un clon d’Aznar) ha posat de relleu que la seua dimissió/destitució, no ha estat motivada per fer res il·legal, i que si hagués dit la veritat des del primer moment, el més segur és que encara conservaria la cartera ministerial, però això de no recordar-se de que havia heretat del seu pare aquestes societats, no s’ho creu ningú, i un ministre no pot quedar en evidència de forma tan barroera.

Hi ha uns altres casos (Messi, Bertín, Almodóvar, Crivillé, la família Thyssen, etc.), que són molt mediàtics, però que gairebé tots ells mai no han ocultat la seua intenció d’estalviar tot el que puguen i de tributar el mínim possible, i el mantenir aquesta infraestructura dels paradisos fiscals, la veritat és que els ve que ni de conya.

     

21/IV/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

Portada de la revista satírica francesa "Charlie Hebdó" sobre els Papers de Panamà.

Ací podeu llegir l'article al diari "La Veu":

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/7095/els-papers-de-panama

***

II Concurs de Narrativa "Burjassot Republicana"

Primer premi en valencià (Foto meua)

      El passat divendres va tenir lloc a la "Casa del Poble", el lliurament dels premis del II Concurs de Narrativa "Burjassot Republicana", del que vaig resultar guanyador del primer premi de la categoria de valencià. Els relats havien de mencionar la ciutat de Burjassot, i la temàtica republicana, encara que fóra de manera circumstancial. Ací podeu llegir la notícia:

Notícia del lliurament

     Abans del lliurament es va representar, a càrrec de la Companyia "El Cuarto Globo", l'obra de teatre "De gloria, de mujeres y de fuertes", sobre la poetessa Gloria Fuertes i la seua vessant menys coneguda de lluitadora per les llibertats, pels drets de la classe treballadora i de la dona. 

Representació teatral sobre Gloria Fuertes (Foto: "Burjasspot Republicana")

      Ací us deixe el meu relat "La maleta", guanyador del premi:

LA MALETA

Fins el cementeri de Burjassot s’havien apropat les autoritats locals, amb l’alcalde al capdavant. Després de donar-li el condol, el senyor alcalde havia parlat amb la vídua del finat. Li havia ofert, internar-la a la Residència Municipal. Ella abans volia parlar amb la Maite, que vivia sola i ja havia arribat a l’edat invisible.

Quan els assistents al sepeli s’havien dispersat, la Rosa es va dirigir a la seua neboda i li va dir: “Ets l’única família que tinc. El meu marit i jo recorríem els camins, agafant dels femers tot el que ens podia aprofitar. Temps enrere, ens trobàrem una maleta farcida de diners. Puc assegurar-te que pesava més de vint-i-cinc quilos. Ningú no ho sap. És un secret que hem guardat fins ara. Si em cuides fins a la fi dels meus dies, tot serà teu...”    

La neboda va marxar a casa i s’ho va rumiar. A l’endemà va acceptar la proposició, posant com a condició fer algunes reformes en la caseta on viurien. També era una excusa per intentar trobar l’amagatall de la maleta, però, tot va ésser inútil, i Maite no va ser capaç de trobar-la mai.  

El temps mai no es detura i, la tieta, després d’una davallada com les que solen tenir aquells que mai no han estat malalts, va romandre postrada al llit. Quan estava en les hores més baixes, li va dir a la neboda amb un fil de veu: “Maite... Saps la jardinera aquella on està la pitera?... Allí hi trobaràs la maleta....”

Maite va esperar fins que la tieta va deixar aquest món. Després d’acomiadar el dol, quan es va quedar sola, va fer tot allò que tantes vegades havia somniat. Va treure la terra i allí estava la desitjada maleta. Amb tota la parsimònia, la va obrir. Una borsa de plàstic protegia el contingut. La va agafar i la va bolcar damunt del llit.

Aquells bitllets blaus la van emmirallar. Eren els anomenats diners de Negrín. Des de l’any 1.939, quan va acabar la Guerra Civil, no hi tenien cap valor!    

  

11/III/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

***

Ressenya al "Levante EMV" (19/04/2016)

      L'acte estava enquadrat dins de la programació dels "Dies Republicans de Burjassot", que van concloure el diumenge amb la concentració en homenatge als lluitadors per la democràcia i a les víctimes de la repressió franquista, junt a l'obelisc dels Màrtirs de la Llibertat que hi ha a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot.  

Cartell amb la programació dels actes (Imatge de "Burjassot Republicana")

***

"Les compres dels diumenges" (article a "LA VEU")

El tancament d'algunes zones en diumenge (Imatge del Google)

      En aquest article, he tractat d'analitzar les reaccions que s'han produït arran de l'entrada en vigor, el passat diumenge, de l'acord entre els representants de l'Ajuntament de València i la patronal del sector del comerç de les grans superfícies (ANGED), pel que es limita les zones de gran afluència turística de la nostra ciutat a dues (Ciutat Vella i l'entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències).

Les compres dels diumenges

“... i el setè dia va descansar”

-GÈNESI 2,4-

El passat diumenge ha estat el primer (després de la llibertat horària que va decretar l’anterior consistori de València), en que algunes grans superfícies han hagut de tancar les seues portes, en entrar en vigor l’acord que van signar els actuals mandataris municipals amb els representants de la patronal del sector ANGED, limitant a dues les  “Zones de Gran Afluència Turística” (Ciutat Vella i l’entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències).

Aquest fet ha motivat una allau de comentaris als mitjans de comunicació, que podríem classificar en favorables o contraris al tancament dels comerços en dies festius. Entre els contraris tenim els que es queixen de que no poden anar a comprar en tota la setmana, i també moltes persones que troben a faltar aquests espais pera gaudir de les seues jornades d’oci, com si es tractaren de parcs temàtics. D’altra banda tenim els xicotets comerciants, que reivindiquen el tancament total, perquè no poden competir amb els grans, i obrir aquests dies els resulta ruïnós. També estan els que diuen que o tots o ningú, i els que clamen en favor de la llibertat. Que cadascú faça el que vulga, diuen traient pit, quan tothom sap que aquesta llibertat, com sempre, beneficia els més poderosos.

Imatge de Google

Tots aquests arguments tenen la seua lògica des del punt de vista de l’egoisme de cadascú, però, qui pensa en els treballadors del sector? Ells no tenen dret a gaudir de la vida familiar? I que no diguen que són com els treballadors dels hospitals, els bombers, els policies, etc., que han de fer guàrdies. No hi ha cap comparació possible que es sostinga, així com tampoc, el dir que tota la culpa és dels sindicats, per haver signat condicions tan desfavorables. La precarietat laboral ens ha portat a aquesta situació, i en gran mesura, aquesta precarietat ha estat fomentada des dels poders públics, mitjançant lleis tan injustes com la Reforma Laboral que va aprovar l’anterior govern del PP. Així tenen els treballadors amenaçats de facto d’ésser acomiadats a la mínima ocasió, han de treballar els dies festius sense ni tan sols cobrar un plus, i a la majoria, encara que estiguen contractats de dilluns a dissabte, els canvien el diumenge per un dia qualsevol de la setmana (el que més li convinga a l’empresa).

Per tot açò, a tots aquells que diuen en nom de la llibertat que no cal prohibir, jo els hi diria que les autoritats han de vetllar pels ciutadans. Prohibir no, però cal  regular mitjançant les lleis i els acords amb totes les parts, totes aquestes qüestions que afecten a tanta gent.

Imatge del Google

Ja per finalitzar, pense que aquest és en el fons, el mateix debat que vaig veure en un documental francès que va emetre la 2, sobre el tractament fiscal que alguns països feien a les multinacionals (en secret) per tal de crear ocupació. Opine que prioritzar la creació de llocs de treball, sense tenir en compte la qualitat dels mateixos, és un greu error.

La política ha d’estar al servei de les persones i no pas dels mercats.        

  

12/IV/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

Ací podeu llegir l'article al diari:

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/7027/les-compres-dels-diumenges

***

La Fira dels llibres a Godella

Fira dels llibres a Godella (Foto meua)

        El passat cap de setmana va tenir lloc al Centre d'Art "Villa Eugenia" de Godella, la "Fira dels llibres", una iniciativa de les regidories de Cultura, Biblioteca i Educació de l'Ajuntament del poble, i de la revista d'art i pensament "Bostezo". La inauguració ve tenir lloc el passat divendres, 8 d'abril.

      El dissabte, 9 d'abril, es van inaugurar els estands de la fira, i el Taller d'Història Local de Godella, del que sóc soci i administrador del web, va instal·lar una caseta, sobretot gràcies a l'empenta de Pedro Fernando Gálvez, per tal de donar a conèixer la nostra tasca al públic en general, així com, per exposar les nostres publicacions (Qüerns, Cantals, CDs, etc.), i posar-les a l'abast dels interessats. També vam aprofitar per fer uns quants socis, que tanta falta fan per continuar el camí.

A l'estand de la fira amb els membres del THLG (Foto: Leticia Jiménez)

         El mateix dissabte es van programar diverses activitats. Ací podeu veure tota la programació:

PROGRAMACIÓ FIRA

        Jo vaig assistir, per la vesprada, a la presentació "Vengo a hablar de mi libro", on diversos autors presentaren les seues obres en un temps limitat a 150 segons. Entre els autors, Paco Inclán, Enric Camps i Carles Cano. Aquest darrer autor va presentar un llibre que conté set versions del conte de "La Caputxeta i el llop".

"Vengo a hablar de mi libro" (Foto: premsa Ajuntament)

        El diumenge vaig anar una estona a migdia, i vaig poder admirar la magnífica exposició de poesia visual de Carles Cano, que està basada en les cartes de la baralla, i que encara es pot visitar durant uns dies.

        La fira ha estat tot un èxit, i l'afluència de públic molt bona. Pel nostre THLG, el balanç és positiu, doncs, s'hem donat a conèixer a molta més gent i, malgrat que les vendes no han estat espectaculars, hem lliurat el darrer número de la nostra revista "Cantals" a totes les persones interessades, i esperem que funcione el boca-orella i que s'escampe la informació de les nostres iniciatives.  

***

13/IV/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla