Viatge a París (VII): El comiat -"De Montmartre cap a casa..."-

A Montmartre (Foto meua)

      Avui ja és diumenge, dia 7 de juny, i és el darrer de la nostra estada a París. Ens hem llevat del llit a les 8 del matí, com tots els dies, però avuí ens espera una jornada maratoniana. Cal endreçar la casa abans d'eixir, i deixar-ho tot en perfecte estat de revista. Els francesos són molt metòdics en aquestes situacions (cosa que no seré jo qui la qüestione). Ha hagut algun entrebanc amb el sofà-llit, i després de trucar-li al interessat, no ha posat cap problema. Desdejunem com cada dia, intentant aprofitar tot el que tenim al frigorífic, i ens posem en camí amb les maletes per deixar-les a casa d'Elena, una amiga d'Elisa que viu a la zona de la Plaça d'Itàlia, que està per cert a la zona sud de París, que és la contrària de la que pensem visitar avui; Montmartre. 

      També és cert que hem d'anar a la botiga de la FNAC als Champs Elysées, on els meus amics van comprar l'ordinador, per intentar canviar-lo (per allò del teclat, que la veritat no acabe de comprendre...), o almenys que els tornen els diners que han pagat. Agafem el metro corresponent per anar a casa de l'amiga d'Elisa, i deixem allí els nostres equipatges. Ens acompanyen a la zona comercial, on hi ha també una tenda de la FNAC, però els diumenges no obrin, i tan sols podem dirigir-nos als "Champs Elysées", on obriran les portes a les dotze del migdia. 

      Aleshores, ens acomiadem d'Elena i de Luís, que se'n van a les pistes de "Roland Garros", i ens dirigim a l'estació del metro per anar a "Champs Elysées". Vull dir que al districte on viuen els amics d'Elisa hi ha una fira, que pel que he pogut veure (enmig del nostre accelerat trajecte), està reblida de llibres de vell, antiguitats, ceràmica, etc... La llàstima és que no podem aturar-se ni tan sols un segon.

"Le Moulin Rouge" (Foto: Elisa Pont)

      Arribem a la tenda de la FNAC, i després de les gestions pertinents, aconsegueixen almenys que els tornen els diners, i ja ens dirigim cap a Montmartre. Eixim de l'estació i ens topem amb el "Moulin Rouge", tot una icona d'aquells anys de la "Belle Époque", i que segons la Viquipèdia, va ser construït per un empresari de Terrassa.

Els cafès de Montmartre (Foto: Elisa Pont)

      Després, anem pujant a Montmartre, gaudint de l'ambient i de tots els locals que hi ha als seus carrers (sempre ascendents). Ens deturem (Ximo i jo) en un dels bars, on he gaudit dels vins tan bons, com en tots aquests dies. Continuem Montmartre amunt, fins que trobem un lloc on dinar. La veritat és que el temps (aquell que mai no es detura) se'ns està engolint, i preferim menjar tranquil·lament i deixar la visita al "Sacre Coeur", que és el punt més alt del turó de Montmartre per a una altra ocasió.

Boda a Montmatre (Foto meua)

      Al remat trobem un lloc, després d'unes escales inacabables, on dinem prou bé. Decidim  després del dinar, que ha estat perfecte, que no estem (ens manca temps) per pujar fins la Catedral del "Sacre Coeur". Llavors, ens dirigim  a recuperar el nostre equipatge, i després, anem fins la terminal on estan els autobusos que ens portaran a l'Aeroport de Beauvais-Tillé, que per cert és ben a prop del Palau de Congressos de París, a la "Porte Maillot" i el Boulevard del mateix nom.

Ximo i Elisa al restaurant de Montmartre (Foto meua)

      El vol surt a les 21,55 hores, però la veritat és que aquest Aeroport als afores de París ha estat fet per a acollir els vols de "low cost", i té moltíssimes carències. Des d'ara ja puc dir-vos, i no és el primer que conec, que mai més tornaré a agafar un vol en aquest Aeroport...  Quan arribem, amb temps de sobra, el recinte és tot un caos. Nosaltres ens dirigim a la cafeteria per fer-nos un entrepà abans d'embarcar. En acabar, ens criden per la megafonia als del vol de València, i ens posem al davant de tots els que hi són a la cua. Ja sé que això sol passar, però la veritat és que dóna goig, colar-se al davant de tothom que està (hores i hores) esperant a la cua...

El meu amic Ximo Pont a Montmartre (Foto: Elisa Pont)

      Ja no vull fer més comentaris, però no podria oblidar-me mai (ni podré) de la vista que, després de deu minuts de vol, ens va dir el comandant de vol. La "Tour Eiffel" era tot un espectacle, i París embolcallava tot aquell miratge.

      En arribar a Manises, el nostre amic "pakiu", que també coneix la "Ciutat de la Llum", ens va rebre i ens va dur a casa nostra, on ens tornàrem a trobar amb les nostres vides.

CONCLUSIÓ:

Pense que haurem de tornar...

***

(A Versailles amb Elisa): Moltes gràcies! Sense tu no hagués conegut París... 

  ***

      JUNY 2015

         Francesc Arnau i Chinchilla

HEM DE TORNAR A MONTMARTRE!!! (Foto meua)

***

Viatge a París (VI): "El bressol de la Cultura i de la Modernitat..."

Una imatge del Museu del Louvre (Foto: Elisa Pont)

      El dissabte, 6 de juny, teníem un dia ple de sorpreses, segons el programa d'Elisa. Ens proposem  visitar monuments emblemàtics de la capital francesa  i alguns d'ells de tota la cultura que de sempre hem tingut a Occident com a germen de la nostra. I parle de totes les obres que es conserven al Museu del Louvre, però també de l'Arc del Triomf de "l'Etoile", i de la Torre Eiffel, el gran regal que l'enginyer francès Gustave Eiffel va fer a França. 

A l'Arc del Triomf (Foto: Elisa Pont)

      Després del desdejuni, com cada dia, se n'anem al metro, i ens dirigim (després de fer algun transbord que no sabria explicar) cap a l'Arc del Triomf de "l'Etoile", un monument que va ordenar fer el mateix Napoleó, després de la victòria a "Austerlitz" l'any 1806, però que fins el 1836, no va ésser inaugurat. La veritat és que el monument és espectacular, i no m'agrada emprar aquest adjectiu, però és cert que en aquest cas s'ho mereix.

Les botigues de luxe (Foto: Elisa Pont)

"Avenue des Champs Élyssées" (Foto meua)

          

***

      Als Camps Elisis hi ha tot un munt de botigues de luxe, i nosaltres anem davallant pel voravia de l'esquerra, fins que, Elisa i Raúl  al FNAC entren per comprar un ordinador. Nosaltres esperem veient passar tota una desfilada de diversitat com tan sols es pot donar en aquests llocs. Al final de l'avinguda, hi ha una fira gastronòmica, on es poden trobar productes de totes les regions franceses (Vins, formatges, patès, etc.). Tot un luxe pels bons "gourmets".

Fira Gastrnòmica als Champs Élyssées (Foto meua)

      Arribem fins l'Obelisc més famós del món, i ens endinsem al Districte on està el Palais- Royal per dinar en un bar normalet. Després del dinar (jo he demanat pollastre), encara hem pogut admirar l'edifici de l'Òpera, i travessem els magnífics i ben cuidats jardins del Palau Reial, per dirigir-nos al Museu del Louvre. Tan sols tenim escassament dues hores per fer la visita, i per això he decidit triar el que més interès em motiva. Concretament, després de tenir ja les entrades i el plànol amb les sales del museu, visitarem les dels pintors italians (sobretot per veure les obres de Leonardo), les escultures de la Grècia Antiga i de Roma, i la sala de l'Antic Egipte, que per mi és un dels temes que m'arriben allà endins.

Entrada al Louvre (Foto meua)

La Victòria de Samotràcia (Foto meua)

      Hi ha moltíssima gent, i el mateix que aquest matí als "Champs Elysées", de totes les nacionalitats del món. Les mesures de seguretat, com sempre, són extremes, i nosaltres comencem la visita, Ens trobem en primer lloc amb la impressionant escultura de la "Victòria de Samotràcia" a les escales, convidant-nos a gaudir de totes les escultures de la Grècia antiga, i també de Roma. Passem de llarg i ens endinsem en les sales dels pintors italians, que estan per ordre cronològic. La quantitat i la qualitat de les pintures és impossible de descriure en paraules. Anem passant les grandioses sales farcides d'obres mestres, cercant on està la més famosa de les pintures del Louvre. Es tracta de "La Gioconda", que formava part del patrimoni del gran Leonardo Da Vinci, i que va passar al tressor reial de França, al donar-li asil el rei Francesc I al (per a mi) més gran artista del Renaixement italià. També podem admirar a la mateixa sala les obres de Leonardo, "La Verge de les Roques", i "La Mare de Déu i l'infant amb Santa Anna". Les altres obres de Leonardo que es conserven al Louvre, han estat cedides per a una exposició, però amb aquestes he tingut prou. També he gaudit de quadres de Rafael Santi, del gran Caravaggio, i del gran quadre de Paolo Veronese "Les noces de Canà", que ocupa tota una paret d'aquelles del Louvre (990 x 666 cms).

Una obra de Cimabue de l'any 1280 (Foto meua)

Un Leonardo da Vinci (Foto meua)

"La Verge de les Roques" de Leonardo (Foto meua)

      I ara ja passem a les sales de les escultures de l'Antiga Grècia i de l'Imperi Romà. Tornem a contemplar la magnífica escultura de la "Victòria de Samotràcia", i la veritat és que ens passa el mateix que a les sales dels pintors italians, s'emborratxem de tanta bellesa, i ens ve de sobte una mena de Síndrome de Sthendal. Ja em va passar també fa uns anys quan vaig visitar les sales de Velázquez i de Goya al Museu del Prado. Nosaltres tenim un objectiu en concret, que és contemplar una de les més importants icones d'Occcident. La "Venus de Milo", que per cert, és d'autor desconegut. Imagineu-vos quin artista va fer al segle I abans de Crist (fa més o menys 2200 anys) una escultura que ha marcat el cànon de la bellesa femenina des de fa tants segles... 

Sens dubte tot un geni!

La Venus de Milo (Foto meua)

      Ja per finalitzar la nostra visita, ens dirigim a les sales de l'Antic Egipte (una de les meus dèries), que per cert van ser les principals impulsores del museu, arran de la campanya de Napoleó per aquells indrets. Les sales estan organitzades de manera didàctica, per aprendre tot el que aquella civilització ens va transmetre. Tot està dividit de forma temàtica (l'escriptura, la religió, els instruments, els objectes, els mobles, les joies, etc...). I la veritat és que veus coses que semblen increïbles  Per posar un exemple, les cadires estaven trenades amb cordell igual que avui, i el mateix passa amb les joies i el maquillatge de les dones... Si també afegim que la cervesa la van fer ells per primera vegada, i també el pa, el mateix que moltes altres coses, tan sols puc dir el mateix que el meu amic Ximo em va contestar a la pregunta de que quina era la seua opinió d'aquesta gent: "Eren extra-terrestres!"

 I es va quedar del més a gust. Jo des de fa molts anys també ho pense així...

Esfing a la sala de l'Antic Egipte (Foto meua)

Sarcòfag (Foto meua)

        Una miqueta atabalats, i també com he dit abans, ebris d'art, se'n sortírem a esperar a Elisa i Raúl, que havien anat al nostre apartament a deixar l'ordinador que havien comprat pel matí. El nostre següent destí era un dels més famosos de París, encara que té un poc més de cent anys (construïda al 1889), però ja us puc dir a tots els que viatgeu a la capital francesa, que no us podeu perdre aquesta visita. Ja per començar, cal admirar tot el conjunt dels "Champs de Mars", on es va ubicar l'Exposició Universal de París de l'any 1889. La Torre és impressionant, i encara més si pensem que era una mostra que pensaven desmuntar. Això és el que fa grans a aquells homenots, com és el cas de Gustave Eiffel, el gran enginyer francès, que també va participar a la construcció del Canal de Suez, on va col·laborar amb el gran Ferdinand de Lesseps, i que li va deixar a la nació francesa un monument que és tot un referent per a tot el món, i que com hem pogut constatar avui, és visitada per persones de totes les cultures, races i condicions. tan sols puc dedicar-li al gran Eiffel, del que ja havia vist alguns ponts a Portugal,  una expressió en la seua llengua: CHAPEAU!!!

Els Camps de Mart (Foto: Elisa Pont

A la base de la Torre Eiffel (Foto: Elisa Pont)

      Pugem primer a la segona planta, on està el restaurant "Jules Verne", i les vistes són impressionants, però nosaltres volem anar fins el més alt. Hem d'esperar cues "quilomètriques", però el resultat "val la pena". Al cim de la torre, fins i tot es nota el balanceig, però gaudim d'una vista panoràmica de París que no es pot veure des de cap lloc. Hi ha una sala on estan les assenyalades les direccions dels edificis més alts de tot el món. A Espanya hi ha una referència a la Torre de Comunicacions de Collserola de Barcelona. També es conserva al més alt de la Torre, l'habitatge on l'enginyer francès rebia les visites, amb una reproducció de la que el gran inventot Edison li va fer amb motiu de l'Exposició de 1900, on li va regalar el fonògraf que havia presentat en aquell esdeveniment.

L'ombra de la Torre Eiffel sobre els Camps de Mart (Foto meua)

      Quan ja ens reunim, a l'eixida del museu amb Elisa i Raúl, tornem a casa amb el metro. Al passar pel més alt dels Camps de Mart, ben a prop de l'estació, hi ha moltes parelles ballant tangos. Gardel era parisenc, i sembla que en aquesta ciutat totes les manifestacions artístiques tenen el seu espai. Arribem a casa rebentats de tant de caminar, encara que avui almenys ens ha respectat el temps. Res a veure amb l'aire saharià d'ahir. L'ambient és fresc, com a les comarques del nord que conec (Navarra, Euskadi, Astúries, etc.), i per la nit encara més...

Vista del Sena des de dalt de la Torre Eiffel (Foto meua)

      Després de la dutxa i el sopar, els fills de Ximo comproven l'ordinador que han comprat, i se n'adonen que el teclat és en francès, i que cal anar demà al FNAC dels "Champs Elysées" a canviar-lo, o a que els tornen els diners. La veritat és que demà tenim el dia prou "justet", i aquesta circumstància encara ens va a fer perdre el cul molt més, com si fórem uns autèntics bojos...

***

             

       JUNY 2015

                                                       Francesc Arnau i Chinchilla

"Gran Torino", un cotxe aparcat ben a prop de l'apartament

***

Viatge a París (V): "Al cor de la ciutat vella..."

 Catedral de Notre-Dame de París (Foto: Elisa Pont)

      Al nostre segon dia a París, amb la incorporació de Raúl, guanyem en joventut sobretot, i ens posem en camí ben prompte. Com ahir, el despertador ha sonat a les 8 del matí, i la veritat és que avui he descansat molt millor. Ximo i jo anem al forn que tenim ben a prop per a comprar els croissants del desdejuni, que són molt bons.

Al Centre Pompidou (Foto: Elisa Pont)

      Després del desdejuni ens dirigim al "metro", el nostre principal mitjà de transport de tots els dies que passarem a París, i després d'alguns canvis de línia, (dels que no sabria explicar-vos), apareguem al Centre Pompidou, on ens fem algunes fotos. No hi ha massa gent a aquestes hores, i aprofite per a comprovar una de les grans atraccions de les que parlava fa molts anys l'escriptor Henry Miller, els urinaris públics de la capital francesa. La veritat és que no tenen res a veure amb els que ell va conèixer ("Art Nouveau"), però puc dir que són el darrer model del mercat. També passem per "La Fontaine Stravinsky" ("Fontaine des Automates"), i després de travessar el Pont sobre el Sena, tenim previst visitar "Notre Dame", tot un referent de l'art gòtic, i una de les primeres esglésies construïdes a París. La veritat és que tot aquest espai, reservat al culte, ha esdevingut un mena de símbol per a tots els visitants, sense que la seua confessió religiosa siga cap obstacle. 

"La Fontaine Stravinsky" (Foto: Elisa Pont)

      Pel camí ens aturem en una terrassa per refrescar-nos una mica. La borsa d'aire saharià que s'anunciava ens ha seguit, i la calor comença a notar-se. La visita a la Catedral de "Notre-Dame" és obligatòria per tothom que visite París. Es respira un aire d'antigor i d'autenticitat, que és difícil de trobar en altres llocs. Dintre d'aquests murs s'ha escrit la Història de França.

Interior de "Notre-Dame" (Foto: Elisa Pont)

"Notre-Dame" des de l'altra riba del Sena (Foto meua)

      Quan sortim de la Catedral, ens dirigim a la "Rive Gauche" del Sena, passant per les tendetes que hi ha al costat del riu, on es poden comprar "souvenirs". Ens topem amb l'església de "Saint Severin", ben a prop del "Barri Llatí", que és al costat de "La Sorbonne", per això va rebre aquest nom, doncs els estudiants utilitzaven en aquells temps el llatí com a llengua vehicular. Aquest lloc va ser mític per a la vida bohèmia dels artistes de tot arreu que s'establiren a la ciutat francesa en les primeres dècades del segle passat (sobretot pintors). Avui està tot ple de locals (molts restaurants i tendes de "souvenirs"), doncs, l'afluència de turistes és molt important. Ben a prop, ens trobem amb la llibreria "Shakespeare & Co.", una autèntica joia que Elisa havia previst al programa.

A la taula de treball de Sylvia Beach (Foto: Elisa Pont)

      Allí es va publicar per primera vegada "Ulysses" de James Joyce, i la seua fundadora Sylvia Beach, va acollir al llarg dels anys molts dels autors americans de la "generació perduda" (Hemingway, Henry Miller, Anaïs Nin, Ezra Pound, Scott Fitzgerard, Gertrude Stein, etc...). A més a més, es conserven els mobles originals i moltes fotografies de tots els personatges que passaren per la llibreria, que s'ha convertit en un autèntic museu. 

Les parades al costat del Sena (Foto meua)

La llibreria "Shakespeare &Co." (Foto meua) 

      Després se n'anem a cercar el "Café Le Procope", on Elisa ha reservat taula, un cafè restaurant dels més antics de París, que va ser fundat l'any 1686 per un emigrant sicilià, i que freqüentaven Voltaire, Rousseau, Diderot i molts personatges de l'època. Ens costa una mica trobar-lo, i després d'unes quantes voltes per la zona, plànol en mà, (les distàncies ací són considerables) per fi el divisem a la "Rue de l'Ancienne Comédie", ben a prop del "Boulevard St. Germain". És un lloc ple d'història, que està decorat com si no hagués passat el temps, amb les parets plenes de retrats dels personatges cèlebres que han passat per allí, i també amb frases i sentències de tots ells. El menjar és de molt bona qualitat, i no massa car, en comparació a la categoria del lloc on ens trobem. He demanat una amanida amb tàrtar de vedella, i de segon plat, entrecot de bou amb una salsa de vi de Borgonya, tot regat amb un vi rosat de "La Provence" boníssim. De postres cafè i copa de conyac.

La casa on va morir Voltaire, que avui és un hotel... (Foto meua)

Hi ha una inscripció, i també uns versos de Charles Baudelaire:

"L'aurore grelottante en robe rose et verte

S'avançait lentement sur la Seine déserte,

Et le sombre Paris, en se frottant les yeux,

Empoignait ses outils, vieillard laborieux."

      Després de reposar una mica, ens posem en camí per tota la ribera esquerra del Sena, on ens anem trobant edificis emblemàtics del país veí (L'Institut Francès, la casa -avui és un Hotel- on va morir Voltaire, el Museu d'Orsay, "L'Assemblée Nationale", "L'Hôtel des Invalides" -on està la tomba de Napoleó-, etc....). Ens dirigim al "Pont de l'Alma", on tenim els "tickets" per embarcar-nos al "Bateaux-Mouches", que ens farà una passejada pel Sena. La calor encara "apreta", i ens aturem a una terrassa per refredar-nos. La veritat és que, com diu el meu amic Ximo, tiren amb bala, i de quatre begudes ens cobren el mateix que si haguéssem sopat...

Museu d'Orsay (Foto: Elisa Pont)

"Harley Davidson" a la Rive Gauche du Seine" (Foto meua)

      La veritat és que el viatge amb el "Bateau" val la pena, sobretot per les explicacions que ens fan arribar per la megafonia en un grapat de llengües. Hi ha molt de turisme asiàtic, el mateix que ahir a Versalles, i gaudim dels ponts sobre el riu, dels que destacaria el d'Aleixandre III, enfront mateix de la tomba de Napoleó, que va ser regalat pel Tsar de Rússia amb motiu de l'Exposició Universal de París del 1900. Rodegem les illes de "la Cité" i la de "St. Louis", on van començar a habitar els primers parisencs, per acabar, en la direcció contrària a admirar el Museu del Louvre, el Jardí de les Tulleries, l'Obelisc, "Le Grand Palais", i la incomparable "Tour Eiffel", tot un símbol de la modernitat i del avanç dels nostres veïns arran de l'Exposició del 1900, de la que ja us he parlat.

Al "bateau" pel riu Sena (Foto: Elisa Pont)

Pont d'Aleixandre III (Foto: Elisa Pont)

La "garseta" al costat de la Torre (Foto meua)

   

A la Tour Eiffel, el monument més fotografiat de París

D'altra banda, hem tingut sort, doncs, al llarg del viatge pel Sena sembla haver-se retirat la llengua d'aire del Sàhara. No hem passat gens de calor, i sembla que aquesta nit, fins i tot hi haurà alguna tronada.

  

  

     

    

      En efecte, quan arribem a casa ens apropem abans al "Carrefour" per comprar alguna cosa per sopar (formatges, vi, iogurts, etc.), i hi ha un núvol que fa que encara ens mullem, per a que no puguem dir que no ens ha plogut a París (cosa habitual segons els comentaris de tota la gent que hi ha estat). De sobte la temperatura ja és la normal per a les dates en que ens trobem (23º C). Se n'anem a sopar, i després encara eixim pel districte a copsar l'ambient de la nit.

Raúl i Elisa en un pub del nostre Districte

      Demà ens espera una jornada plena de sorpreses, però almenys sembla que ja no farà aquesta calor que avui ens ha aplanat.

(Continuarà...)

***  

      JUNY 2015

Francesc Arnau i Chinchilla

Viatge a París (IV): Visita a Versalles -"la desmesura del luxe"-

"Place de la République", el punt de reunió de les manifestacions contra la intolerància (Foto meua)

      Després de la primera impressió, que va estar molt bona, avui dijous ens disposem a fer la primera etapa parisenca. Ens hem llevat ales 8 del matí, i després del desdejuni, ens posem ràpidament en marxa.Cal dir que no he descansat massa, doncs he estranyat el llit, però la il·lusió és molt més forta que el cansament.

      Avui anem a visitar el Palau de Versalles, que va ser la residència dels últims monarques de França. Sembla que l'antic Palau, que ara ocupa el Museu del Louvre se'ls havia quedat una miqueta petit, i van aprofitar que tenien un lloc on anaven a caçar (important ocupació de tots els reis), per ampliar-lo una mica i fixar allí la seua residència (a més dels més de 10.000 criats que necessitaven per a la vida quotidiana).

Cartells amb les convocatòries a la Pl. République (Foto meua)

      Anem a la Plaça de la República, on agafarem el "metro" que ens enllace amb el tren de rodalies que ens portarà fins el Palau de Versalles. Així almenys compensem una mica "l'embafor" que ens espera. A la Plaça, que és el punt de reunió de totes les concentracions i mogudes contra la intolerància, ens fem unes fotos, i després de pendre contacte amb el "metro" de París, que és un dels més antics del món, i que algunes línies semblen estar encara en molts aspectes com quan va ésser inaugurat (sense escales automàtiques, estacions tancades, vagons vells, etc...), però que també li dóna el seu encant, ens dirigim a fer l'enllaç amb el tren que ens durà al nostre primer destí, le Château de Versailles.

Ajuntament de Versalles (Foto: Elisa Pont)

      Quan ja hem fet el transbord  al tren de rodalies, hi ha una incidència en el trajecte, segons la megafonia de l'estació, i hem de canviar de pla sobre la marxa. Anirem primer a l'estació de la ciutat de Versalles, i des d'allí anirem passejant fins el Palau que, segons ens diu Elisa, no està massa lluny. Amb motiu d'aquest canvi, arribem al lloc una mica més tard del previst, però també gràcies a aquesta circumstància, descobrim una impressionant tenda d'antiguitats, que visitem, i el bulevard principal de Versalles (Avinguda de París), on descobrim uns quants edificis monumentals, i on fem una xicoteta aturada per recuperar forces.

Interior de la tenda d'antiguitats a Versalles (Foto: Elisa Pont)

Tenda d'antiguitats a Versalles (Foto: Elisa Pont)

Mobles antics, llibres i quadres a la tenda de Versalles (foto: Elisa Pont)

      Ens dirigim cap el Castell que, efectivament, no està massa lluny d'on ens trobem. A les portes, hi ha quantitat de turistes (sobretot molts d'origen oriental), i les mesures de seguretat són excepcionals per al que coneixem per ací. Ahir ja ho vaig notar a l'Aeroport d'Orly. Els soldats de l'exèrcit amb roba de camuflatge, i el fusell a la cara, van mirant els vianants, com si fórem  l'enemic. Els darrers atemptats han aconseguit el que sempre passa en aquestes ocasions; una pèrdua dels drets individuals més bàsics amb l'excusa de la seguretat general.

Louis XIV, "Le Roi Soleil", que va traslladar la cort a Versailles (Foto: Elisa Pont)

      Una vegada dins, recorreguem les sales, atapeïdes del luxe més fabulós que he vist mai. No vull fer més comentaris per no incidir en la mateixa idea: La desmesura del luxe. Preferesc que llegiu el meu poema "VERSAILLES" de l'anterior entrada del blog.

Detall del sostre (Foto: Elisa Pont)

El meu amic Ximo a la llar d'un dels salons (Foto

: Elisa Pont)

      En eixir del Palau, una mica atabalats per tant de luxe, ens dirigim al pintoresc mercat de la ciutat, per cercar un restaurant on dinar. Ja és una miqueta tard (per als costums dels francesos), però així i tot,hem trobat un lloc amb la cuina oberta, on hem tingut una primera degustació de la cuina francesa (peix i carn). El vi blanc és molt bo, i també els formatges, el pa, i fins i tot l'aigua de l'aixeta.

      Després de passejar una mica per la ciutat, se'n tornem a l'apartament amb el transport públic. Com arribem prou prompte,  aprofitem per anar-hi a comprar el sopar al "Carrefour" del districte, que és ben a prop de la casa on estem allotjats. Ximo i jo aprofitem per fer una incursió pels voltants del barri, on descobrim un bar a prop de l'església de "Saint-Ambroise", on degustar una cervesa i una copa de "Chardonay" (molt bo). Després d'anar a l'apartament i dutxar-se, se n'anem a esperar a Raúl a l'estació del "metro", on va aparèixer poc després de les 11 de la nit. Hem sopat a l'apartament (truita de creïlles, formatges, amanida, etc...), i encara hem tingut temps per donar una ullada a l'ambient de la nit. Per a ser un dijous, els locals estan atapeïts de clients, el que ens fa pensar que a París, l'ambient de festa deu d'ésser endèmic.

Sopar a l'apartament (Foto: Elisa Pont)

      Demà tenim un programa prou apretat, doncs anirem al centre de la ciutat ("Notre-Dame", Barri Llatí, Passejada al "Bateau" pel riu Sena, etc...). Les previsions meteorològiques diuen que la llengua d'aire saharià va a arribar fins ací. Sembla una maledicció! Anar-se'n fins a París, i que encara ens arribe la pols del desert i les temperatures tòrrides, que tant a sovint patim a casa nostra, i de les que sempre anem fugint... Sembla que ens persegueixen!

      Però no passa res, estem de vacances... I a París!

      (Continuarà...)

***

      JUNY 2015

 Francesc Arnau i Chinchilla